Preguntes freqüents
Parapent
Un parapent és un aeronau construït només de tela i cordes amb el que és possible envolar-se i aterrar a peu (sense rodes). La campana té forma d’ala, amb un perfil igual que les dels avions, i, igual que les d’aquests, proporciona sustentació a partir de certa velocitat.
Oberta, l’ala té una superfície de prop de 30 metres quadrats. Plegada, la pots ficar junt amb els accessoris (botes, casc, abric,…) dintre d’una motxilla grossa.
Quina diferència hi ha entre un parapent i un paracaigudes?
La diferència essencial és l’ús al qual està destinat: el parapent és per a sortir a volar des d’una muntanya, o remolcat amb un cable, i volar tanta estona i tan lluny com sigui possible. El paracaigudes és per a obrir-lo després d’una estona de caiguda lliure i baixar el més ràpidament possible (dins d’uns límits, és clar!) fins al camp d’aterratge per a poder tornar a fer un altre salt.
Aquesta diferència essencial en l’ús que se’ls pretén donar ha fet que, des d’un origen comú, el parapent i el paracaigudes hagin evolucionat fins a esdevenir aparells completament diferents. Si intentéssim obrir un parapent per a aturar una caiguda lliure es rebentaria. Per altra banda, un paracaigudes no ens permetria fer els vols que es poden fer en parapent, doncs així com un parapent té una raó de planatge de 7:1 (avança set metres per cada metre que cau), els paracaigudes amb prou feines si arriben a 3:1.
Com ho faig per dirigir-lo?
Portes a les mans dues anelles que estan unides a la part de darrere de l’ala (vora de fuga). Al baixar la mà esquerra, s’abaixa la part esquerra de la vora de fuga. Això fa que la part esquerra de l’ala es freni i giris a l’esquerra. Estirant de totes dues anelles alhora frenes, i tornant a alçar les mans acceleres.
El parapent té una propietat especial que no comparteix amb cap altra aeronau: al deixar anar els comandaments es posa immediatament dret i vola en línia recta. Això fa que sigui l’aeronau més fàcil de pilotar, doncs no exigeix tanta sensibilitat als comandaments com, per exemple, una ala delta o una avioneta.
Als Pirineus és habitual volar a 3.500 o 4.000 metres d’alçada. A la Sierra Nevada han arribat fins als 5.500. El algunes zones de vol de Sud-àfrica és habitual arribar als 6.000 metres.
Però el vertader objectiu dels pilots, i el motiu pel qual es molesten en guanyar aquestes alçades astronòmiques (amb el fred que hi fa!), és volar lluny i fer grans recorreguts. El rècord de Catalunya de distància el té en Josep Antòn Solís amb un vol de 142 Km. des de Àger (prop de Balaguer) fins a Molló (prop de Camprodon). El rècord del món passa dels 500 km.
Evidentment, per a aconseguir aquestes distàncies cal habilitat i experiència. Els vols dels principiants, sempre de baixada, difícilment passen dels cinc o sis quilòmetres que poden separar la sortida de l’aterratge.
Quan dura un vol?
El rècord de permanència passa de les 24 hores, i la Federació Aeronàutica Internacional (organisme encarregat d’aquests afers) ja no accepta rècords en aquesta categoria.
Els bons pilots volen entre dues i vuit hores cada bon dia d’estiu. Els vols dels principiants no acostumen a durar més de dotze minuts.
On puc sortir i aterrar?
És possible sortir de gairebé qualsevol lloc inclinat prou lliure d’obstacles. Gairebé tots els cims del Pirineu, per exemple, són ‘volables’.
L’aterratge en parapent és, a causa de la seva petita velocitat, molt més fàcil que en ala delta o en planador. Un bon pilot pot aterrar fàcilment en un espai de 15×30 metres, sempre i quant no hi hagi massa obstacles al voltant.
I això és segur?
La seguretat en parapent depèn de la bona formació del pilot i de l’adequació de l’ala i les condicions meteorològiques al seu nivell. Volar amb una formació insuficient, amb una ala massa difícil, o en condicions que et superin pot ser molt perillós.
Els accidents a l’escola han estat pràcticament suprimits en els últims anys gràcies a la professionalització dels instructors. Els vols en escola, realitzats sota ales fàcils de pilotar i sempre en condicions d’aire en calma, comporten un perill mínim. La qualitat de la formació, i un cert control dels pilots recent sortits de l’escola gràcies a un sistema de titulacions, fan que els accidents entre els principiants hagin disminuït en els últims anys a nivells realment baixos, tot i que la possibilitat d’un accident segueix, evidentment, existint.
Una altra cosa és el vol preferit pels pilots d’alt nivell i els competidors, en condicions tèrmiques i turbulentes. El parapent no es comporta especialment bé en aquestes condicions i és necessària molta experiència i perícia per a controlar determinades situacions. Mantenint sempre una alçada prudent (100 metres o més) garantirem la nostra seguretat, però volar baix en aquestes condicions pot ser realment perillós. Cada any, aproximadament un 2% dels competidors en actiu pateixen un accident necessitant assistència mèdica. Igual que en altres esports de risc, com el motociclisme o l’escalada, l’esportista tria el risc que està disposat a córrer.
Condicions meteorològiques per a volar en parapent. Cal que faci molt de vent?
Al contrari, és millor que no en faci massa. Un vent fins a 15 km/h ens ajuda a sortir. Entre 15 i 30 km/h pot posar certs problemes als principiants, però encara és possible sortir a volar sense problema. A partir de 30 km/h la sortida es fa difícil, i quan el vent supera la velocitat màxima del parapent (entre 35 i 55 Km/h segons els models), cal pensar en aterrar immediatament, doncs el vol es pot tornat realment perillós.
És important que el vent ens bufi més o menys de cara a la sortida. Si ens bufa al clatell, malament rai, doncs caldrà córrer molt per a aconseguir que l’ala tingui prou velocitat per a volar. Amb més de 5 Km/h de vent de cua és gairebé impossible envolar-se.
Què faig si el vent canvia mentre estic volant?
A l’escola aprendràs a preveure l’arribada de fronts i tempestes, que poden comportar canvis sobtats de vent tan forts que et poden arribar a fer perdre el control de l’ala. Fora d’aquestes situacions, els canvis sobtats de vent es perceben com a turbulències, que l’estructura flexible del parapent absorbeix sense problemes, fora d’alguna plegada ocasional.
Les plegades, que són pèrdues de forma de l’ala provocades per la turbulència, poden esdevenir perilloses si no sabem com controlar el parapent plegat. Per això és imprescindible passar per l’escola i fer els primers vols sota l’estricte vigilància d’un instructor, fins a aconseguir prou experiència en el pilotatge per a poder-se enfrontar sol a una situació d’aquest tipus.
Per altra banda, un cop sàpigues com controlar-les, les plegades deixen de ser un problema. En els vols en condicions turbulentes, com les que es troben als migdies de l’estiu, les plegades són habituals, i els pilots controlen perfectament el parapent sempre i quan mantinguin la distància de seguretat amb la muntanya (100 metres o més).
Com ho faig per a pujar?
Igual que els planejadors, les ales delta i els voltors, pots guanyar alçada volant dintre de corrents d’aire ascendents. Aquestes corrents d’aire poden ser provocades pel vent bufant contra una muntanya i veient-se obligat a pujar per a superar-la, o per bombolles d’aire calent que pugen dintre d’un aire ambient més fred.
Fa molt de fred, allí dalt?
La temperatura baixa aproximadament un grau cada 300 metres d’alçada. Això, junt amb una velocitat de vol del voltant de 40 Km/h, fa que sigui necessari abrigar-se inclús a l’estiu.
Requisits per a volar en parapent. Cal estar molt fort?
Només l’aprenentatge necessita una certa forma física, i tampoc no massa. Si ets capaç de carregar una motxilla de 10 kg i de córrer una mica, pots volar en parapent.
Han de ser els pilots d’una certa edat, sexe, pes o mida?
Segons la Federació Aèria Catalana els nens de menys de 14 anys no haurien de volar, doncs encara no tenen la maduresa necessària per a avaluar els riscs i prendre decisions amb prou prudència. Apart d’això, hi ha parapentistes de totes les edats, fins i tot octogenaris.
El parapent es un esport que no exigeix força, i per tant les dones el practiquen en total igualtat de condicions amb els homes. De fet s’acostumen a veure dones classificades en els primers llocs a les competicions internacionals, i dues dones han estat campiones d’Anglaterra i de França.
El pes i la mida tampoc no són cap problema. Les persones molt petites (menys de 45 Kg) tindran menys opcions a l’hora de triar un parapent, doncs la major part dels fabricants no fan, per qüestions de mercat, parapents tan petits. Les persones molt grans (més de 110 Kg) hauran de volar amb un parapent biplaça.
Cal tenir una llicència per a volar?
Realment no. La llei no ho exigeix. De tota manera és irresponsable volar sense una assegurança d’accidents i de responsabilitat civil prou bona. Per això es aconsellable tenir sempre al dia la llicència federativa. I si penses que és cara, para’t a pensar què pagues per l’assegurança obligatòria d’accidents del teu cotxe. Tenint la llicència federativa, a més, contribueixes a mantenir l’estructura federativa, que està dedicada a fer progressar l’esport en tots els seus aspectes.
Nota: aquesta és la situació actual a Catalunya. En altres països pot ser diferent (i de fet acostuma a ser-ho).
Com puc aprendre a volar?
Només hi ha una resposta: ves a una escola. Volar en parapent és molt fàcil, però fer-ho sense els coneixements, supervisió i ajut necessaris pot ser molt perillós. Recorda-ho: la aeronàutica no és cap broma. Exigeix que la escola estigui reconeguda per la federació del teu país. Busca una escola amb un bon club al darrera. Un club actiu no és només garantia d’una bona acollida un cop hagis acabat el teu curs. A més és indicador d’una bona escola, doncs normalment els clubs s’han anat formant a partir dels alumnes que han anat sortint de l’escola.
